En A la platja de Camus, com en la vida, les cançons suren en l’ambient i de vegades s’instal·len en l’ànima dels protagonistes per a acompanyar-los per sempre.
«Thérèse balla una cançó rere l’altra. Jo la mire des de la taula encara plena de platets amb restes de pastís i copes de xampany. Els músics dediquen una cançó a la parella. Sona Only you. El sol ponent daura la terrassa-mirador sobre la platja...»
Creen personatges.
«Quan els Antònia Font van cantar “N'Angelina té sis anys, va a taekwondo es dimarts, però un dia serà gran, sa guerrera més letal”, el vaig sentir que deia: a la meua filla també li diuen Angelina. Tens una filla? Sí, i de sis anys, com la de la cançó...»
Anuncien la inquietud.
«Quan encara no clarejava el dia, el My father's Eyes d’Eric Clapton amb què es va adormir l’ha despertat.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada