Al programa Llegir per sentir, de Ràdio Vilafranca, Josep Maria Soler entrevista Enric Lluch per parlar d'Els xiquets de la gorra i tracten temes molt interessants.
A Els xiquets de la gorra
Manel duu uns mesos vivint a l’hospital. Allí no té tants amics com a l’escola però són suficients per fer un equip d’operacions especials. A l’hospital hi ha moltes històries per descobrir. La gent que ocupa les habitacions del mateix hospital els expliquen part de les seues vides i amb les infermeres i les proves que han de passar viuran aventures de les bones. Així insuflen ànim, coratge i il·lusió als que els coneixen.
A l'àudio descobrim que els protagonistes d'Els xiquets de la gorra es basen en xiquets reals.
També que es tracta d'una visió optimista i divertida però no ensucrada o irreal. No es tracta d'una història dura perquè es destaca la imaginació que les criatures no perden en aquestes ocasions. Es tracta d'un cant d'alegria i esperança davant una malaltia que els joves lectors tenen dret a conéixer.
La imatge que encapçala és un dels dibuixos de Pere Devesa que es nomena: el de la senyora Anastàsia que veu per uns prismàtics uns fill que no té.
Us en posem l'enllaç:
http://www.rtvvilafranca.cat/audio/1346/embed
Enric Lluch (Algemesí, 1949) és llicenciat en Història per la Universitat de València.La seua activitat literària abasta, bàsicament, la narrativa infantil i juvenil. Ha estat guardonat, entre altres, amb el premi Samaruc al millor llibre valencià, el de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Premi Carmesina, etc. És autor d’uns seixanta llibres de caràcter infantil o juvenil. La seua obra ha estat traduïda a totes les llengües de l’Estat i ha estat transcrita al sistema Braille. En Edicions del Bullent ha publicat El regne de Tentipotenti, L’inventor Xaveta, En quin cap cap?, premi de la Crítica de l’IIFV. En literatura juvenil, La germanor del camí que ha rebut el Premi Enric Valor de narrativa juvenil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada