Vídeo: Lourdes Toledo explica "Lluny d'Amèrica"

 

Fa un temps, Manel Alonso deia en una ressenya al DGS : 

«Lluny d’Amèrica és una col·lecció de petits assajos emparentats, per una banda, amb la literatura de la memòria, i per l’altra, amb el periodisme. La mirada, així com la ploma de Lourdes Toledo, és afilada, crítica, penetrant. Trobem en les pàgines d’aquest nou lliurament reflexions encertades, palpitants, que partixen de la seua experiència, comparacions ben perfilades sobre la manera d’entendre el treball, l’oci, les relacions humanes, la creació audiovisual o la literatura entre els Estats Units i l’Europa mediterrània, i en especial el País Valencià. Trobem la crònica dels diversos viatges, l’encontre amb els americans originaris, que per sort encara en tenen. Trobem una mirada sobre una societat diversa, excessiva en molts aspectes, puritana almenys de portes cap enfora, individualista, obsessionada amb la productivitat.»

Una cosa semblant opina la mateixa Lourdes Toledo, com ens diu en aquest vídeo (https://youtu.be/kJx_eOl3E0E):

Lluny d’Amèrica és un llibre d'assaig que està fet de molts gèneres. És una miscel·lània, una mescla, entre cròniques de viatge, records, narracions, petites notes de dietari… És un llibre que està escrit en la distància i des de la distància.

En lloc d'estar dins d'Amèrica, com vaig fer en una ocasió, ara estic lluny d'Amèrica. Des de casa, i molt lluny geogràficament però també en el temps, perquè m'ha permès recollir aquells records i impressions que vaig escriure ara fa 25 anys quan vaig viatjar per primera vegada a la costa est del país.

En canvi, la major part del llibre està centrada més en l'Amèrica  profunda, a través de paisatges, d'anècdotes i de records. Però no només això, sinó que hi ha també una experiència per  Nicaragua, molt íntima, en un viatge fet en família, gràcies a uns amics del país que ens van convidar i intente fer una crònica social del país, de la gent i del moment.

Lluny d’Amèrica és això: és un retrat periodístic i literari. El periodisme, la manera d'escriure periodística està molt present en el llibre, però és també assaig. Assaig de reflexió, assaig crític, moltes lectures estan presents. Els meus autors i autores americans com John Fante, Barbara Kingsolver, Maya Angelou, Annie Dillard… Molts autors i autores que m'han ajudat a fer-me com a periodista, com a crítica, com a escriptora, a ells també els ret un homenatge.

És un llibre escrit, concebut, des de l'humor i el dinamisme, fet al llarg del temps amb pausa, com és la meua manera de concebre l'escriptura.

Perquè, al capdavall, la lectura i els viatges són això: una aventura personal.