En la presentació a L'Etno del 24é Premi Bernat Capó de difusió de l acultura popular, "El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral", de Joan-Lluís Monjo, des del Museu li van fer el següent vídeo.
L'autor es declara en el vídeo un enamorat de l'oralitat, i aquesta és la primera publicació en forma del llibre en què ix a relluir una part del seu arxiu sonor, recopilat durant una quarantena d’anys en diversos pobles valencians.
Entre tots els gèneres del folklore verbal, els contes i els acudits llicenciosos –més comunament coneguts com a picants, verds– han sigut dels que més han conservat la vitalitat fins als nostres dies.
La major part de les històries "diuen, però no diuen". Són contes relacionats amb el sexe però des del punt de vista dels informants, potser ara els trobarem innocents.
Aquest tipus de relats, en boca dels narradors orals, s’han manifestat com el grau màxim d’expansió a què es podia arribar en el context d’adobar amb contarelles una conversa amb la finalitat de passar una bona estona. De fet, podem comparar-los a un parèntesi de bon humor en què es podien expressar lliurement certs anhels reprimits, en major o menor grau segons el moment històric, o es podia mostrar una imatge irònica del món que capgirava els valors marcats per la societat tradicional. Tanmateix, a pesar de l’enorme presència de les narracions llicencioses en l’oralitat, no s’ha vist un reflex paral·lel d’aquest folklore en les col·leccions i estudis de rondallística, llevat d’algunes excepcions.
Per saber més del llibre: https://www.bullent.net/libro/3323-seculorum
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada