El premi Soler i Estruch ha estat per a 'Si escrius Cèlia...' de Lliris Picó, i el Premi Maria Dolors Català de literatura infantil a 'Tres minihistòries de bessons', d'Enric Lluch
Aquest divendres 13 de setembre, en un acte en la Inmavi, s’han entregat els guardons dels LXVIII Premis Castellum Ripae. En una vetllada conduïda per Jesús Lorda s’han barrejat les lletres i els llibres amb la música de La Maria. El jurat format per Tobies Grimaltos, Eli Llorenç, Richard Garrigues, Marta Grimaltos, Míriam Gregori i Núria Sendra han deliberat sobre els següents premis, que integren els Castellum Ripae:
El Premi de Narrativa Soler i Estruch, amb 54 obres presentades i una dotació de 5000 €.
El Premi de Literatura Infantil Maria Dolors Català, dotat amb 1500 €
I els premis de poesia infantil Ausiàs March, en el qual han participat tots els col·legis d’Educació Primària de Castelló, amb una elevada participació i una molt bona acollida tant pels centres com per les famílies de l’alumnat que s’implica en aquest projecte.
El Premi Soler i Estruch de narrativa ha estat per a Si escrius Cèlia... de Lliris Picó
Si escrius Cèlia… escrita a cavall entre la novel·la i el dietari vol ser un homenatge a les dones d’ara i a les d’abans, a les mares, a les filles, a les veïnes, a les que són un pilar fonamental de la família i a les que enfronten la vida soles. Una història narrada en dues veus en primera persona i dos temps. Aquesta 11a novel·la en la qual l’autora reprén la literatura per a adults, és un relat en el qual les protagonistes reflexionen sobre l’amor, sobre l’acceptació de la vida i del devenir del pas del temps i de la mort, on la creació literària adquireix un pes fonamental i determina la manera de viure de les dues narradores.
Lliris Picó (Ibi, 1972). És llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant, on treballa de professora de llengua catalana, d’etnopoètica i de literatura catalana infantil. A més, és també secretària de la Delegació d’Alacant de l’IEC. En el camp de la literatura, la seua línia és la narrativa. Té publicades diverses novel·les, entre les quals destaquen les de literatura infantil i juvenil, com Moisés, estigues quiet (2015 i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, 2016), Ventalls de paper (2019), Deixar volar coloms (2020) o Les papallones del kebab (2024) amb el qual va rebre el 43 Premi Enric Valor.
El Premi de no ficció infantil Dolors Català ha estat per Tres minihistòries de bessons, d'Enric Lluch
Tres minihistòries de bessons és un text que reprodueix tres escenes històriques protagonitzades per bessons. La primera se centra en la Prehistòria i explica la manera de viure i d’entendre com els avanços tècnics van millorar la vida de les persones; la segona conta les relacions comercials i humanes dels pobles autòctons amb els navegants grecs i fenicis; la tercera explica la importància cabdal de la cultura romana sobre les nostres terres.
S’ha intentat, sense perdre de vista la realitat de les dades històriques, que el llenguatge i les estructures sintàctiques foren adequades a l’edat dels lectors i lectores i que els tocs d’humor sobrevolaren les narracions. La lectura de la Història, la ciència que ens ensenya a no repetir les errades del passat, també pot resultar agradable i divertida.
Enric Lluch i Girbés (Algemesí, Ribera Alta,1949) és un escriptor valencià dedicat, bàsicament, a la literatura infantil i juvenil, tot i que ha publicat novel·les per a adults i teatre. És llicenciat en Història i pertany a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Té més 150 obres publicades i ha estat traduït a l'anglés, al francés, al portugués, al xinés, a l’irlandés, al grec, al polonés, al turc, al maltés, a l’aranés, a totes les llengües oficials de l'Estat i ha estat transcrit al sistema Braille. Ha rebut nombrosos premis (Samaruc, Edebé, Crítica de l’Institut Interuniversitari, Vicent Silvestre, Ciutat de Sagunt, Ciutat de Torrent, Enric Valor de Narrativa, Narrativa Històrica Ciutat de Cullera, Barcanova, Premi de Narrativa 25 d’abril Ciutat de Benissa, etc.).
«El fet de participar en la convocatòria d’un premi literari és, sempre, un repte. T’has d’ajustar a un gènere i a uns condicionants que apareixen a les bases i que has de respectar en la seua totalitat. I ací s’acaba la faena de l’escriptora o escriptor perquè la resolució del premi depén d’altres persones. Si per la voluntat del astres, la valoració del jurat, la sort o per tot plegat, acabes sent el guanyador, t’unfles com una gallina ponedora i consideres que aquest ofici tan complicat, de vegades et dona alegries i combustible per a continuar donant guerra i omplint papers amb històries que intentes que siguen, almenys, dignes. El premi de literatura infantil Maria Dolors Català és un bon exemple del que he comentat per la qual cosa, a més de agrair als membres del jurat la seua valoració, manifeste que em sent, ara mateix, devanit i orgullós de portar l’etiqueta, senzilla i, alhora meravellosa, d’autor de Literatura Infantil.»
