La neurona Lectoreta, de Fani Grande i Ortifus

 

Va de camí a les llibreries La neurona Lectoreta, de Fani Grande i Ortifus.

«Aquest llibre explica un secret que et canviarà la vida per a sempre i que et farà créixer més de pressa».  Com? Amb tres històries reals que ens explica Fani Grande i a través de les quals aprenem coses sobre com funciona el cervell, la importància de llegir i, sobretot, a triar si volem tindre un cervell o un meló al cap... 

Com més seriosos són els temes, més cal abordar-los amb humor i per a això Fani va pensar amb Ortifus per tal que La neurona Lectoreta estiga ben divertida. 

La neurona Lectoreta és un llibre de no ficció dirigit a lectors dels primers cicles de primària. Ha sorgit de les moltes visites que Fani Grande ha fet a centres educatius. 

Continua fent visites i tallers i moltes coses, ara a la manera covid. Amb la neurona lectora es poden treballar temes de socials (com funciona el cervell) o sobre els llibres i com es fan i moltes altres coses que Fani Grande sap fer molt bé. 

Pots contactar amb ella a través del web de l'editorial (https://bullent.net/contacte/), del seu web (http://fanigrande.es/contacto) o demanar que visite un centre educatiu a través d'autors a les aules (http://autorsalesaules.com/2018/03/13/fani-grande/).

Fani Grande és escriptora, guionista de televisió i experta en comunicació. Ha treballat en cinema, teatre, ràdio, televisió, premsa escrita i digital i en centres educatius. Imparteix cursos per a millorar l'oratòria i sobre com parlar en públic. També fa tallers sobre marca personal, l'ús ètic de les xarxes socials i d’escriptura creativa. Li encanta fer xarrades sobre foment lector i l'ofici d'escriptora. I li agrada molt llegir, nadar, caminar, fer pa i gaudir la vida.

Antonio Ortiz Fuster conegut com a Ortifus és humorista gràfic al diari Levante des del 1984. Amb un estil de dibuix molt senzill i a través de jocs de paraules amb els titulars,  aconsegueix que es reconega el seu treball a primer colp de vista. Ha publicat en molts mitjans i ha dissenyat falles que han estat premiades per l’enginy i gràcia així com també ha publicat diversos llibres. 

Pots llegir les primeres pàgines i altres detalls del llibre a: https://bullent.net/libro/3275-NeuronaLectoreta

Dissabte, jazz, de Rafa Gomar, al Club de lectura de Full

 

Durant la lectura d'un llibre acompanyem els personatges, el narrador, no estem sols. Un cop tanquem la darrera pàgina, és quan arriba la soledat; voldríem allargar l'experiència, que n'hi hagués més... És el que podem fer amb els clubs de lectura: comentar amb altres persones que han viscut el mateix que tu. Compartir les reflexions que t'ha aportat o, fins i tot, aprofitar per fer conversa d'un tema tangencial que t'interessa.

Per a això estan els clubs de lectura. I ara, és més fàcil que mai perquè n'hi ha que són virtuals com ara el Full de Lectura. Que és un club de lectura organitzat i coordinat per la Fundació pel llibre i la lectura, FULL.

El proper llibre que es llegirà serà Dissabte, jazz, de Rafa Gomar. Ara es pot anar llegint i en algun moment durant el mes de setembre, començarà la tertúlia virtual.

Dissabte, jazz ha guanyat el premi Soler i Estruch de Castelló (Ribera Alta).

Els protagonistes de Dissabte, jazz, Roser i Enric, viuen una segona oportunitat en la vida. Han quedat a la nit per anar a un concert de jazz. Durant el dia fan les activitats quotidianes d’un dissabte, el que els duu a trobar-se o evocar múltiples històries personals pròpies o de les persones que van creuant-se en el seu camí. Vides desaparegudes que aporten una melodia nostàlgica; vides dures, que donen un so greu; petites o grans traicions amb notes estridents... S’hi expressen els dubtes, les certeses, les pors, les misèries i les grandeses de multitud de personatges ubicats en el nostre present.Es tracta de respondre a l’anestèsia emocional on sovint ens endinsa la pèrdua dels éssers estimats, la malaltia, l’amor i el desamor o les adversitats quotidianes, i ser capaços de trobar nous escenaris o veure’ls amb uns altres ulls. Tot plegat, amb música de jazz.

Es pot adquirir el llibre a la llibreria habitual o al web de l'editorial. 

Més informació a la pàgina del llibre: https://bullent.net/libro/3257-dissabtejazz

Encanteri per guarir gats, Pandora du sort

Pandora era una gata negra una mica supersticiosa. Però... qui diu que els gats negres duen mala sort?

A la presentació a Agres de "Pandora du sort", de Paco Esteve il·lustrada per Gemma Aguasca, Bàrbera de Felanitx ens va explicar un secret que li va contar un personatge del llibre: un encanteri per guarir gats. 

Vols conéixer l'encanteri?

El pots escoltar en aquest vídeo: https://youtu.be/jL7Cf0Zi9AM

Pots saber més sobre el llibre i veure les primeres pàgines clicant en aquest enllaç: https://bullent.net/libro/3272-Pandora-sort

Si t'agraden els gats, però amb un poc més de lletra, tens "El gat de la bruixa": https://bullent.net/libro/3256-elgatdelabruixa

Es convoca el Premi Bernat Capó 2020

Després d'un any de parada tècnica, el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular reprèn l'activitat amb canvis significatius. El convoquen el Museu Valencià d'Etnologia i l'àrea de Cultura de la Diputació de València i podeu consultar les bases al web L'Etno (http://www.letno.es/ca/content/premi-bernat-capo-de-difusio-de-la-cultura-popular-2020 o al de Bullent (https://bullent.net/premi-bernat-capo/), .

El termini per presentar obra acaba el dia 11 d'octubre de 2020.

La temàtica no canvia, la llargada dels originals tampoc (de 125 a 175 pàgines). Es poden presentar en paper o en pdf (a través de la Seu electrònica de la Diputació: https://www.sede.dival.es/opencms/opencms/channels/temas/CULTURA/SolPremisMuvaet?opAnterior=listadoTematico&tema=/CULTURA/&addRuta)

 El Museu Valencià d'Etnologia també posa a disposició de les persones interessades un telèfon per resoldre dubtes: 96 388 25 25.

El darrer Premi Bernat Capó (el 20é) el va guanyar l'obra  Gat Vell. Dites marineres, de Francesc Xavier Llorca Ibi, un llibre que parla de dites, frases i refranys propis de la gent de mar. I que ha rebut molt bona acollida, arribant a la segona edició en pocs mesos.

Altres obres guanyadores del Premi Bernat Capó són:

- Contalles de iaios i iaies, de Jordi Raül Verdú

- Els bastonets d'Algemesí, de Toni Bellón

- Fem safareig, d'Agnès Vidal i Vicedo

- Fantasmes al palau, d'Ivan Carbonell Iglesias

- Bruixes, dimonis i misteris, d'Àlvar Monferrer

A Bétera, Conte contat, un homenatge literari a Llorenç

L'Ateneu de Bétera han organitzat la primera presentació del llibre "Conte contat". Un homenatge literari al conta-contes, amb el qual van passar tantes bones estones.

Ho han fet caure el dia 8 d'agost, el dissabte més proper a Sant Llorenç, data bona de recordar ja que són dies de la coneguda pluja d'estreles, un plor del cel a l'altura del gest fet a Llorenç en aquest llibre. Serà a poqueta nit, a les 20h, ja que «Per l'agost, bull el mar i bull el most». Després soparem allí mateix i es respectaran totes les normes de seguretat.

Comptaren amb la presència de diversos autors del llibre. Per la part dels escriptors han confirmat l'assistència Teresa Broseta, Domingo Chinchilla, Albert Dasí, Fina Girbés, Enric Lluch i Vicent Sanhermelando. I les il·lustradores Joana Tamarit i Ada Sinache.

També l'editora, Núria Sendra.

Diuen i expliquen que, no fa tant de temps, vivia un contacontes que tothom s’estimava: Llorenç. Com que cal recordar les persones bones sempre, escriptores i escriptors genials van inventar contes fantàstics com a homenatge; artistes dels pinzells li de primera categoria feren dibuixos... i, de tota aquella tendresa, va nàixer un llibre que ajudava als que queien malalts. I això és tan cert com que és el llibre que veus ací mateix.

I els genis de la llàntia que l’han escrit i il·lustrat són:

Rosa Serrano i Miquel Pérez Robles; Carles Cano  i Paco Giménez; Fina Masgrau i Lourdes Bellver; Vicent Sanhermelando i Ada Sinache; Domingo Chinchilla i Elsa Pérez Robles ; Raquel Ricart i César Barceló ; Francesc Gisbert i Aitana Carrasco; Maria Dolors Pellicer i Pep Ferrer; Josep A. Fluixà i Manel Sanz; Fina Girbés i Montse Gisbert ; Enric Lluch i Núria Feijoó; Vicent Pardo i Joana Tamarit; Miquel Puig Cuadau i Consuelo Vento; Josep Millo i Paula Peña; Teresa Broseta i Toni Cabo; Maria Jesús Bolta i Anna Garcia Toledo; Mercé Viana i Anna Roig; Jordi Raül Verdú i Pau Beltran; Almudena Francés i Pedro Viché; Pep Castellano i Canto Nieto; Albert Dasí i Jordi Junyent; Cristina Duran i Miguel Ángel Giner

Aquest és un llibre solidari els beneficis del qual es donaran a l'Associació Carena d'Ajuda a malalts de càncer o altres malalties greus (reserveu ja el 18 de setembre per a la presentació a València, a la plaça del mocadoret, davant la seu de l'associació).

A Agres, "Pandora du sort" el Dia del llibre

Pandora du sort a Agres serà la nostra primera presentació després de tant de temps de confinament. Ha estat una gran sort!

Serà el dia 23 de juliol del 2020, que és el Dia del Llibre en aquest any estrany. Una presentació a l'exterior, en un espai segur de Covid19: El Bancal, al carrer del Rocio, 2 d'Agres.

Hi serà l'autor, Paco Esteve, i l'encantadora Bàrbera de Felanitx té preparat un contacontes per a l'ocasió en un accent de mar enllà. Ho passarem molt bé.

Pandora era una gata negra una mica supersticiosa. Però... qui diu que els gats negres duen mala sort? Acompanya'ns en aquesta història i descobriràs la veritat.

En aquest vídeo l'hem començat a fullejar: https://youtu.be/1K-SFnuxCTE

Què tinc ací baix? De Rosa Sanchis i Enric Senabre. 3a edició ampliada i actualitzada

Penses que a les xiques no els agrada tant el sexe com als xics? “Maricó” i “homenot” formen part del teu vocabulari habitual? Consideres que la transsexualitat és una malaltia? Creus que el clítoris té la mida d’un cigronet? Opines que el binarisme és inqüestionable? En el sexe tot “flueix” i no cal preguntar ni consensuar? 

Si has contestat afirmativament alguna de les preguntes, potser et convindria revisar la idea que tens –i que t’han transmés– de la sexualitat i dels gèneres. Però si penses que el sexe és un fet positiu, saludable i plaent entre persones lliures i diverses, i que mai s’acaba d’aprendre, aquest és també el teu llibre. 

Què tinc ací baix? És un llibre que es dirigeix a adolescents i parla de sexualitat. És el resultat d'anys de treball sobre educació afectiva i sexual de Rosa Sanchis i Enric Senabre amb alumnat ben divers.

Enric Senabre i Rosa Maria Sanchis són dos professors de secundària inquiets i apassionats que des de les seues respectives matèries, Filosofia i Valencià, treballen amb l'alumnat aspectes d’igualtat, sexualitat i diversitat, les TIC i la ciutadania democràtica. Ambdós han rebut premis d'innovació educativa de la Conselleria d’Educació i d’altres institucions com la Rosa Sensat o El Micalet i han publicat diversos llibres sobre els temes esmentats. 

Ana Ruiz és mestra d’Educació física i d'Arts & Crafts. Va guanyar el concurs de cartells de La Mos­treta 2005. Ha il·lustrat Sac de poemes, Alumbrita i una col.lecció de contes sobre la epilèpsia, entre altres.

Per saber més del llibre i veure la proposta didàctica: https://bullent.net/libro/3001-Que_tinc_aci_baix_Per_entendre_la_sexualitat

"Pandora du sort", de Paco Esteve i Gemma Aguasca #NovetatInfantil #Àlbum

Ens agraden els gats i les gates de tots els colors. En alguns llocs poc informats, però, sembla que creuen que els gats negres duen mala sort. Així que aquesta història, Pandora, una gata negra de carrer que volia ser adoptada però li resultava difícil per aquesta superstició, ens ha agradat molt. 

"Pandora du sort", de Paco Esteve il·lustrada per Gemma Aguasca,  no és només un llibre molt bonic, és també una crida a no discriminar pel color (ni als gats, ni a ningú). Que no són certes aquestes coses ho sabem bé perquè el nostre gat negre anterior ("El gat de la bruixa" que és per a lectors un poc més grans) ens ha dut molta, molta sort a nosaltres i a tots els lectors.

Pandora era una gata negra una mica supersticiosa. Però... qui diu que els gats negres duen mala sort? Acompanya'ns en aquesta història i descobriràs la veritat.

Paco Esteve i Beneito (Agres, 1979) és llicenciat en filologia catalana i teoria de la literatura, ha treballat de traductor i fa de professor de valencià. També ha publicat les novel·la Qui no fa la festa i Si ha nevat. També el llibre Agres i dolces amb rondalles, refranys, frases fetes, cançons, versets, endevinalles i altres creacions col·lectives del seu poble. A banda d’això, diu que no té ofici ni benefici, trellat ni forrellat. Li agradaria lligar els gossos amb llonganisses, però ja ha aprés que l’ovella que bela perd bocí i es consola pensant que, al cap i a la fi, tota pedra fa paret.

Gemma Aguasca Soler, Barcelona 1972. Llicenciada en Belles Arts i dibuixant de vocació.

Il·lustra llibres, cartells, postals publicitàries i tot allò que es presenti, també pinta per a galeries, botigues.

El que més li agrada, a banda de dibuixar, és estar a la natura, nadar i els gats, especialment els negres.

Per saber més del llibre i veure les primeres pàgines: https://bullent.net/libro/3272-Pandora-sort

Conte, contat... Històries en homenatge a Llorenç Giménez, el Contacontes. Novetat Solidària

coberta de "Conte contat..."

El llibre "Conte contat..." ha arribat a l'editorial! 

Diuen i expliquen que, no fa tant de temps, vivia un contacontes que tothom s’estimava. Com que cal recordar les bones persones sempre, escriptores i escriptors genials van inventar contes fantàstics com a homenatge; artistes dels pinzells li feren dibuixos... i, de tota aquella tendresa, en va nàixer un llibre que ajudava els que queien malalts. 

I això és tan cert com que és el llibre que t'estem mostrant.

I els genis de la llàntia que l’han escrit i il·lustrat són:

Rosa Serrano i Miquel Pérez Robles; Carles Cano  i Paco Giménez; Fina Masgrau i Lourdes Bellver; Vicent Sanhermelando i Ada Sinache; Domingo Chinchilla i Elsa Pérez Robles; Raquel Ricart i César Barceló; Francesc Gisbert i Aitana Carrasco; Maria Dolors Pellicer i Pep Ferrer; Josep A. Fluixà i Manel Sanz; Fina Girbés i Montse Gisbert; Enric Lluch i Núria Feijoó; Vicent Pardo i Joana Tamarit; Miquel Puig Cuadau i Consuelo Vento; Josep Millo i Paula Peña; Teresa Broseta i Toni Cabo; Maria Jesús Bolta i Anna Garcia Toledo; Mercé Viana i Anna Roig; Jordi Raül Verdú i Pau Beltran; Almudena Francés i Pedro Viché; Pep Castellano i Canto Nieto; Albert Dasí i Jordi Junyent; Cristina Duran i Miguel Ángel Giner.

I conte contat... tresor guanyat.

En aquest projectes també hem comptat amb l'ajuda dels ajuntaments d'Alfafar, Benetússer, Paiporta i Picanya. Moltes gràcies!

Els beneficis per les vendes del llibre aniran a l'Associació Carena d'ajuda a malalts del càncer. 

Fent resum, un homenatge al nostre estimat Llorenç que també serà una ajuda a altres persones malaltes de part de quaranta-cinc il·lustradors i escriptors, la correctora Maria Guasp, l'editorial... 

L'ajuntament de València convoca els premis Ciutat de València 2020

La 38a edició dels Premis Ciutat de València, convocats per la Regidoria de Patrimoni Cultural i Recursos Culturals de l'Ajuntament de València compta amb Edicions del Bullent per publicar l'obra guanyadora del Premi d'Assaig en valencià Josep Vicent Marqués.

El premi està dotat amb 10.000 euros. El termini de presentació d'originals acaba el 22 de juliol de 2020. 

Es podran presentar als premis d’assaig totes les obres (textos filosòfics, de pensament, aforismes, diaris, memòries…) escrites en valencià l’extensió de les quals no siga inferior a 150 pàgines de grandària DIN A4, lletra Times New Roman, cos 12, a espai i mig. En queden expressament excloses les tesis doctorals i l’àmbit de la investigació.

Les bases de la 38a. edició dels Premis literaris Ciutat de València, poden consultar-se en la web municipal de València.

A la pàgina https://www.bullent.net/premi-josep-vicent-marques/ Edicions del Bullent ha extret les bases específiques del Premi Josep Vicent Marqués i hi ha un enllaç al pdf de les bases completes.

Se’n presentaran 5 exemplars impresos, amb les pàgines numerades i en perfectes condicions de lectura, amb pseudònim, i s’acompanyaran d’una plica tancada, indicant-hi la modalitat a la qual concorren.

L'any passat va guanyar el premi l'original d'Antoni Martí Monterde L'home impacient, uns diaris literaris, més aviat poc íntims, que Antoni Martí Monterde va començar a escriure en el moment que va abandonar València, on se sentia desplaçat, i s’instal·la a Barcelona com si fos per a sempre. 

Per raons diverses aquest desplaçament somou certs fonaments que tenen a veure amb la història personal —però també col·lectiva— d’una línia de ferrocarril que uneix les dues capitals.

Llibres, espais, records, oblits, Cafès, constitueixen la trama d’un assaig narratiu en forma de diari sense dates, en què ressonen les potents veus de J. V. Foix, Joan Fuster i Josep Pla. Una meditació sobre el significat d’anar-se’n d’un lloc i preguntar-se si la vida no és precisament això, una immensa sala d’espera, com un Cafè, una andana de per vida, un lloc d’on estar sempre anant-se’n.

L'any anterior va guanyar el Premi d’assaig en valencià JOSEP VICENT MARQUÉS el llibre llibre Dues o tres pintes més tard. Notes disperses 2012-2014 de Ferran Archilés.

A més del Premi d’assaig en valencià JOSEP VICENT MARQUÉS, la XXXVII edició dels premis Ciutat de València estan formats pels següents premis: Premi de narrativa en valencià ISABEL DE VILLENA, Premi de narrativa en castellà VICENTE BLASCO IBÁÑEZ, Premi de poesia en valencià MARIA BENEYTO, Premi de poesia en castellà JUAN GIL-ALBERT, Premi de teatre en valencià EDUARD ESCALANTE, Premi de teatre en castellà MAX AUB i Premi d’assaig en castellà CELIA AMORÓS.