«Ens tornàrem a abraçar i ploràrem llàgrimes amargues. I així vam continuar durant no sé quant de temps. Érem dues dones de dos mons diferents unides per una mateixa pena.» Aquest fragment de Llum i Estel, de Carme Miquel defineix també la pena que ens ha causat saber que ens ha deixat.
Ja no tindrem la possibilitat de l'abraçada. Ens queden les seues paraules, els seus llibres, el seu somriure ben endins.
Carme Miquel i Diego naix a la Nucia (Marina Baixa), si bé la major part de la seua vida ha transcorregut a la ciutat de València, a la Marina Alta i a l’Horta Sud.
Ha estat tot un referent en molts camps i vessants del País Valencià com ara l’educació, la literatura, el periodisme i l’activisme cultural i cívic. Es definia bàsicament com a mestra d’escola, professió que ha exercit durant vora quaranta anys, tot compaginant aquesta tasca amb la de l’escriptura. Ha publicat més de vint llibres de narrativa infantil, juvenil i d’adults, així com nombrosos textos divulgatius i articles de premsa.
Un dels temes amb els quals s'ha compromès és amb la lluita contra el canvi climàtic i aquest és el tema central de "Llum i Estel", novel·la amb la qual hem volgut encapçalar aquest escrit de reconeixement i record.
Les seues conviccions, el seu somriure, ens acompanyaran sempre https://youtu.be/n5S-0SK9zbU
Les seues conviccions, el seu somriure, ens acompanyaran sempre https://youtu.be/n5S-0SK9zbU
Gran Carmen! Gran activista amb les lletres.
ResponEliminaHo sento. Justament tinc la seva noveŀla Llum i Estel a la meva llista de llibres que he de llegir en algun moment. Que descansi en pau.
ResponElimina