La literatura és útil, a més d'una forma agradable d'entreteniment. De vegades la ficció té el poder de fer visualitzar una realitat que en el teu dia a dia anheles però et costa imaginar-la.
De fet, quan en la novel·la Moisés, estigues quiet Lliris Picó fa dir a Moisés: "Des dels 5 anys hem visitat un grapat de metges i psicòlegs fins que vaig ser diagnosticat i etiquetat, com els paquets de pasta. "Moisés estigues quiet", "Moisés para un moment", "Moisés deixa cada cosa al seu lloc"... No, si jo ho entenc: tant de moviment treu de polleguera a qualsevol. De fet m'altera a mi mateix." hi ha molta gent que ho està vivint en primera persona (o segona, com a mare, pare, mestre, etc.) però li costa agafar-s'ho amb humor i amb distància.
Al llibre, Moisés acaba el fragment triat per al contracoberta de la següent manera: Però què voleu que faça! També sóc adoptat i m'enamore i m'equivoque i hi ha qui em té mania, però també m'estimen molt... Tots som així de diferents als quinze anys?
I potser per aquest realisme i aquesta sana manera de veure que els joves amb Trastorn de dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) , tiren avant, duen una vida normal i diferent, i que aquesta és una característica personal que el marcarà com altres, en el cas de Moisés perquè és adoptat, perquè li agrada cuinar o... Potser per això a Mutxamel han decidit portar a Lliris Picó a presentar Moisés, estigues quiet en una escola de pares.
Serà el dijous 12 de novembre a les 18 hores a l'Auditori Centre Social Polivalent (Carrer Carlos Soler, 64, de Mutxamel).
En aquest vídeo Lliris ens parla del llibre, en pots saber més a http://www.bullent.net/libro/3181-Moises_estigues_quiet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada